La menstruació és un dels processos humans sobre el que les cultures patriarcals han carregat més tabús. Potser es deu a que és una manifestació material i periòdica de la sexualitat de la dona. I la sexualitat de la dona un dels més forts camps de batalla de la domesticació humana, ja que a part de ser clau en la “producció“ de nous éssers humans, ens connecta directament amb nosaltres mateixes i amb les nostres necessitats i desigs, pel que ens fa menys manipulables.
En la nostra cultura, el tabú ha mutat cap a la invisibilització i l’ocultació. Les campanyes publicitàries de compreses i tampons il·lustren i intensifiquen aquest desig de que ningú noti que tinc la regla (a poder ser ni jo mateixa!). De la mateixa manera, en les produccions artístiques de la nostra cultura (pel·lícules, cançons, novel·les, etc.) trobem molt poques referències, i la majoria negatives, a aquest fenomen que ocupa, de mitja, una cinquena part de l’etapa fèrtil de les dones. És com si no existís!
Aquesta cultura d’invisibilitazió es materialitza en l’atenció que posa cada dona en la seva pròpia regla. En general, el desconeixement que tenim d’aquest fluid corporal és esfereïdor. Què sabem sobre la seva textura, densitat, color, olor, sabor, quantitat, durada? I sobre com aquestes qualitats varien durant una mateixa regla o respecte a cicles anteriors? No li dediquem ni un segon, simplement volem que desaparegui i les compreses i els tampons són un aliat dissenyat per no haver de tocar-lo ni veure’l.
Tanmateix, en els últims anys algunes dones hem començat a utilitzar un nou i revolucionari producte de gestió del sagnat: la copa menstrual. Revolucionari no només per qüestions de salut, ecològiques o econòmiques, sinó perquè ens obliga a entrar en contacte directe amb la nostra menstruació i amb la nostra vagina.
Ens invita a descobrir que la regla fa bona olor (l’olor que coneixíem era la de la sang en un medi humit i calent en el que proliferen els microorganismes), té una gama de colors intensos i bonics i la seva densitat i quantitat varia segons el dia i el cicle. Per altra banda, a l’introduir i treure la copa, entrem en contacte amb la nostra vagina i poc a poc anem prenent consciència de les seves formes i dels músculs que ens ajuden a expulsar-la. D’aquesta manera anem aprenent a estimar aquesta part bonica i saludable de nosaltres mateixes.
Les repercussions de l’ús de la copa en la sexualitat de la dona són gegants. Desdibuixa el tabú menstrual, animant-nos a començar a escoltar el nostre cicle menstrual, i ens posa en contacte amb una part censurada i menyspreada del nostre cos, aprenent a moure-la a consciència. I a partir d’aquí, obre moltes portes cap a l’autoconeixement, el compartir sabers i el canvi social.
Article publicat al setmanari La Directa
Il·lustració: Juliana Montañés