Transitar és el que fa una adolescent des de que en el seu cos de nena comencen els canvis hormonals, encara imperceptibles externament, fins que s’estabilitza en el seu nou cos d’adulta. Es tracta de pràcticament una dècada en la que passem de l’etapa infantil a la fèrtil.
I transitar és el que fa una dona en la menopausa (en un sentit ampli de la paraula, els vuit anys anteriors a l’última regla i els dos posteriors aproximadament) des de que comencen els canvis hormonals, encara imperceptibles externament, fins que ja s’estabilitza en el seu nou cos de dona madura. Pràcticament una dècada en la que passem de l’etapa fèrtil a la de maduresa.
L’etapa fèrtil es caracteritza per la seva naturalesa cíclica, que ens fa ballar al ritme de les fases del cicle menstrual i del cicle de reproducció. La infància i la maduresa, en canvi, són lineals. Així que durant l’adolescència passem de ser lineals a ser cícliques i durant la menopausa de ser cícliques a ser lineals.
Es tracta de dues etapes molt semblants que no solem relacionar. Bàsicament perquè en la primera ascendim en la jerarquia social i en la segona descendim. En la primera ens fem visibles i en la segona invisibles. En la primera arribem a l’etapa en la que segons els nostres paràmetres culturals la dona és útil a nivell productiu, reproductiu i sexual, i en la segona en sortim.
I aquesta pèrdua de poder és la que explica perquè en d’altres cultures en les que la dona ascendeix socialment quan entra en la maduresa la vivència dels símptomes que acompanyen la menopausa és molt més lleugera que en la nostra. Els fogots i els cicles irregulars solen ser un mal menor (fins i tot en alguna d’elles no existeix la paraula fogot) que acompanya aquest pas a una millor posició dins del grup, com ho són el mal d’ossos o el dolor menstrual en l’adolescència.
No necessitem cap intervenció mèdica per viure la menopausa, tan sols escoltar el nostre cos i satisfer els desigs de descans i temps a soles que necessitem per assimilar tots aquests canvis que estem vivint. Perquè els canvis que observem a nivell extern són equiparables a tot el que ens passa per dins: el nostre cervell canvia i la nostra manera de veure el món i situar-nos en ell també. Caldrà redefinir els nostres objectius vitals i les nostres relacions, com va caldre en l’adolescència, trencar estructures i relacions que ja no ens serveixen i buscar-ne de noves.
I, de nou, no perdre gens d’energia en resistir-nos a la metamorfosi. En la menopausa el cos i la ment muten radicalment degut a forts canvis hormonals que ens preparen per reaprofitar l’energia que invertíem en ésser fèrtils i en criar als fills. És un canvi tan irreversible com el pas de nena a dona, o el d’eruga a papallona, és impossible mantenir-se en un cos que ja no correspon a l’etapa vital en la que s’està. Simplement ens hem d’obrir a la nova etapa que iniciem.
Article publicat al setmanari La Directa