flujo-vaginalDes de la pubertat convivim amb el fluix vaginal. Tot i així, sabem molt poquet sobre ell ja que, de forma semblant al que passa amb la regla, ningú ens ha iniciat de forma amorosa en els seus misteris, evitem tocar-lo i no ens interessem en descobrir les seves característiques i variacions.

Aquesta falta d’interès es remunta al desconeixement general i la mala fama d’aquesta part de la nostra vagina. Moltes dones mai havíem sentit a parlar del fluix abans de la seva primera aparició en les nostres calcetes. Així, l’escena de la nena que s’espanta amb el sagnat de la primera menstruació és totalment actual si pintem la sang de blanc. La majoria de dones ignorem aquesta part de nosaltres mateixes associant-la amb idees de brutícia i mala olor i aquest silenci és el que transmetem a les nostres filles.

En el nostre país, es promocionen els salvaslips per ser utilitzats durant tot el cicle menstrual (és a dir, cada dia durant 35 anys, ¡quin negoci!) i així “sentir-te més neta i fresca”. Paradoxalment, la mucositat vaginal té un paper fonamental en mantenir aquesta entrada a l’interior del cos ben neta de patògens.

En algunes cultures aquestes percepcions negatives sobre el fluix s’extremen fins al punt de que les dones s’apliquen dutxes vaginals i desodorants íntims o utilitzen productes per a eixugar la vagina per dins. Aquests productes, igual que els tampons, danyen la mucositat vaginal i el seu eficaç sistema de defensa.

El fluix vaginal no només serveix per mantenir neta la vagina i els òrgans sexuals interns, sinó que una part del fluix, el moc cervical, serveix per tancar i obrir la porta d’entrada i sortida a l’úter: el coll de l’úter. El moc cervical canvia segons si el coll de l’úter està obert o tancat. I només s’obre uns dies abans i durant l’ovulació (per permetre l’entrada d’espermatozous) i just abans de la menstruació (per permetre la sortida de la regla). Durant l’embaràs es crea un gran tap mucós al coll de l’úter per mantenir la porta ben tancada que no es desfà fins al moment del part perquè surti la criatura.

D’aquesta manera l’aspecte del fluix vaginal ens informa de quin moment del cicle menstrual estem (preovulació, ovulació o prementruació) fet que ens permet coordinar les nostres activitats amb les característiques físiques, mentals i emocionals que predominen en cada fase del cicle i saber si estem fèrtils o no. Finalment, un bon coneixement de l’aspecte i olor del nostre fluix ens facilitarà adonar-nos de possibles infeccions de transmissió sexual.

Cal ressignificar aquesta part del nostre cos i donar-li la importància que té pel nostre benestar tant físic com emocional. Des de la pubertat se’ns hauria d’ensenyar a reconèixer els diferents tipus de fluix i els estats físics, mentals, emocionals i de fertilitat que hi estan associats. Així doncs, més fluix, si us plau!

Article publicat al setmanari La Directa

Il·lustració: Juliana Montañés

Aquesta web utilitza cookies perquè tingueu una millor experiència d'usuari. Si continueu navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de la nostra política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies