Hi ha un aspecte que es repeteix una vegada i una altra en els meus tallers i xerrades amb persones de totes les edats i realitats socials: el desconeixement de l’anatomia i fisiologia del nostre aparell sexual. La majoria dels participants (fins i tot els que acaben de treballar-ho a classe) confessen haver-ho estudiat a l’escola però haver-ho oblidat, recorden vagament els noms però en general no acaben de saber on s’ubiquen ni quina és la seva funció, tot i que formen part del seu cos.
Constato que la majoria no coneixem ni sentim els nostres òrgans sexuals (sobretot els interns) i aquesta forta desconnexió de la zona genital ens fa més vulnerables als abusos sexuals, a les infeccions de transmissió sexual (ja que les descobrim quan ja estan molt avançades), tan als embarassos no desitjats com a les dificultats per concebre (no coneixem quan i com podem quedar-nos embarassats, no entenem com funcionen els anticonceptius i en fem un mal ús) i a les dificultats en l’embaràs, part i lactància.
La causa de tanta desinformació es troba en l’educació rebuda tan a casa com a l’escola, que redueix l’educació sexual explícita a una conversa unilateral a la pubertat o a un parell de lliçons de ciències naturals durant tota l’educació escolar. Tot i que la sexualitat és molt més pública que abans (o almenys un tipus de sexualitat molt concret, el que apareix en els mitjans de comunicació), segueix amagada en el silenci que mantenim els adults significatius. La sexualitat és inherent a la vida però durant la infància els adults fem com si no existís. És impossible que amb algunes classes comprenguin i interioritzin el que ha estat invisible durant tota la seva vida.
Tot i no adonar-nos-en, tan les famílies com els docents hem dit molt més del que pensem: hem estat educant la sexualitat dels nostres infants des de sempre a través del nostre model, el nostre acompanyament a les seves conductes sexuals, el que hem dit i el que hem callat…Sobretot amb el que seguim callant, obviant i desaprovant.
Per fer un bon acompanyament de la sexualitat dels nostres infants cal, en primer lloc, saber el què experimenten a cada edat. La sexualitat durant la infància canvia amb la cultura, ja que la sexualitat que expressem està construïda per les nostres vivències i els valors i normes culturals. Així, el que observem avui en dia en els infants no és el mateix que vam viure quan érem petits i la sexualitat dels alumnes s’està construint amb el que viuen a la llar d’infants i l’escola.
A més a més, perquè els infants puguin conèixer bé els seus genitals i les seves funcions de plaer i reproducció han d’estar en un ambient ric en estímuls que els permetin experimentar, realitzar hipòtesis i preguntes per ells mateixos i integrar aquesta informació. Tan mateix, les aules solen ser molt pobres a aquest nivell. Imagina per uns instants que incorporem la nina de la fotografia entre les joguines de l’aula, que les nines i ninots tinguin els genitals representats enlloc de zones planes o que afegim llibres sobre sexualitat a la biblioteca de l’aula.
Finalment, cal formar també a les famílies perquè puguin entendre el que viuen els seus fills i la línia educativa del centre i perquè puguin fer un bon acompanyament des de casa. L’educació sexual de qualitat és imprescindible pel desenvolupament saludable de les persones, així que cal formar urgentment els nostres docents perquè puguin entendre les vivències i necessitats dels infants i acompanyar-los de forma saludable.
Article publicat a la revista dels ensenyants de la Garrotxa Traç, núm. 61, juny del 2013